EL FERRER,LA NOIA I LA RÀDIOHi havia una vegada,un ferrer que treballava a la manyeria de la fàbrica tèxtil d´un poble molt petit.A aquest li agradava molt el ciclisme,però les noticies i els resultats de les curses només arribaven a través de la ràdio i la premsa,per tant se li va ocòrrer una idea:
Li va demanar a una noia que si podia,mentre feia les labors de les tardes ( a aquella època els hi feien fer costura),escoltar la retransmissió del Tour per la ràdio.
Ella,molt aplicada,així ho va fer i cada dia quant el manyà tornava de la feina li detallava amb pèls i senyals tot el que havia passat a França,mentre ell escoltva amb molta atenció el relat de la noia.
Avui la noia te 78 anys i encara que li falli la memòria recorda molt bé les gestes del Federico Martin Bahamontes als pirineus i als alps,l´épica lluita amb Poulidor i Anquetil i la cara que feia el meu avi quant li explicava.
Ara m´ho relata a mi que sóc el seu fill.
... ... ...
Al final 2h22´per a 70 km,en el dia de descans del Tour,que no pas meu.
6 comentaris:
Com va passant l'afició de generació en generació!
Un petó a la noia de part meva.Segur que és un tresor!(ostres que sóc cursi!m'he aixecat tova!)
Quin conte més xulo.
Felicitats pel blog!!
Aquesta és la meva avia!
Martina,
Minnie l´afició sembla que és heretada!!!
Gràcies anònim pel comentari.
Hola Martina!!!...has vist quines històries de la vora del foc? jo ja sé que t´agraden molt els contes,sobretot si són de gegants.
Salut
Vaja! m'has fet pensar en la pel·lícula de "Les triplettes de Belleville" :) imagino que algú com tu ja l'ha vist, oi?
No l´he vist!!!...Clidice...mmm però ara m´has despertat la curiositat i buscaré informació,si me´n pots passar per mi encantat.
Salut
Publica un comentari a l'entrada