RODAR,SENTIR,VOLAR.

Sembla ben bé que aquesta tardor està obsessionada en regalar-me migdies ideals per entrar en conversa amb el sol amable,l'aire net i el més íntim dels meus pensaments,mentre vaig pedalant amb la meva bicicleta.
Pensaments senzills,atapeïts de records propers i de projectes futurs resseguits de xispetes,que amb la companyia de la magnífica tonada del silenci més absolut,em tornen a traslladar sense ni adonar-me'n,cap al sentiment de llibertat que tant m'agrada experimentar i repetir.
... ... ...
Al final 1h43' per a 50 km,per la primaveral i tardorenca carretera de Granera.

TRAVELLING

En dies com el d'avui amb el cel tant serè i el fort sol,es pot sentir la sensació d'estar aturat en una carretera inmòbil en el que que el paissatge gira al teu voltant,com si es tractés d'un travelling de cinema.

Aquest matí,en un recorregut en forma circular acompanyat sempre per la visió de les muntanyes nevades del Pirineu i del Montseny semblava ben bé que tot es movia al ritme del meu pedaleig.

··· ··· ···

Al final 3h48' per a 101 km i +1600m,amb tres colls:La Pullosa,La Mansa i Collformic.

QUADERN GRIS

És increíble arrribar a casa en acabat de rodar amb unes sensacions tant bones després de la prespectiva que ofereix l'entorn en dies com el d'avui.

Poca llum,molt d'aire i sobretot l'amenaça de tempesta sembla totalment incompatible amb l'inmens regal de silenci, calma i sobretot sentiment de llibertat rebut desde el primer moment.

Hi ha dies que semblen escrits en un quadern gris.Un quadern gris amb fulls de seda.

··· ··· ···

Al final 1h43' per a 48 km de carreteres desèrtiques.

RETORN AL FANALET...

...i a les postes de sol magnífiques.
Ja feia dies que tenia ganes de fer una sortida a ultimíssima hora de la tarda,amb l'única companyia de la llum de la llanterna.Avui ha estat el dia ideal.
I és que amb la pluja d'ahir i la d'aquest matí-migdia i davant la proximitat de la propera cita ciclista no hi havia excusa per no sortir.
Només ha calgut instal·lar de nou el fanalet del davant i el mini-llum vermell del darrera,recuperar els camals i maniguets de l'armari i prou.
A més,no sé si ho sabeu,rodar en mig de la foscor fa que els sentits s'aguditzin.Avui per exemple,després dels aiguats d'aquests dos dies podia percebre perfectament l'olor de la terra humida,una olor que m'ha acompanyat gran part del trajecte.
··· ··· ···
Al final 2h15' per a 63 km arribant a casa a 13 graus.

CAMINANT CAP A L'ESTIU

Phot@:Anna

Potser pels camps de blat que ja van agafant color daurat,o pel sol i la temperatura que m'ha acaronat tota l'estona,les sensacions de la sortida d'aquest migdia m'han recordat que ja tenim l'estiu a la cantonada i que entrar a dins seu dalt d'una bicicleta continua,com cada any,essent màgic.
··· ··· ···
Al final 1h37' per a 49km...a una cadència de 90 pedalades per minut.

JA SÓN AQUÍ

I és que avui,amb un vermell enèrgic,les roselles han florit de cop i volta per trencar amb el regne de color verd que m'ha acompanyat durant els últims dies.
M'encanta veure que tant fràgils i lleugeres són capaces de dotar el nostre paisatge d'una potent intensitat i fan adonar-nos que el camí cap a la calor és impossible d'aturar.
Encara que ja feia dies que les esperava, avui semblava ben bé que per art de màgia algú hagués decidit que esclatesin totes de cop.
La primavera decideix i mana.Nosaltres amb les nostres bicicletes ens hi podem acostar sense fer gens de soroll.
··· ··· ···
Al final 1h45' per a 50 km en un altre dia de sol i fort vent.

VERD...

...d'aquest intens color ha quedat l'entorn despés de tants dies de tossuda pluja.
I és que encara que inicialment l'aigua ens fa la guitza per gaudir del ciclisme,més tard,ens regala dies que gairebé ja teniem oblidats.Dies com el d'avui,en que un matí assolellat exalta amb tota la seva força el color verd de la primavera,dies que valen molt la pena.
··· ··· ···
Al final 2h25' per a 70 km,acompanyat de molt bones sensacions.

EL MEU AMIC I JO

Com un vell amic avui el sol m'ha rebut amb una forta abraçada.
M'ha ofert la seva hospitalitat i la seva cara més amable,sense demanar res a canvi,com fan els vells amics.
Hem rodat plegats,només escortats pel paissatge mut,el cel serè i per una sensació de llibertat que feia dies que no sentia.
Fins i tot el tossut gel que s'agafa a les roques amb força sap molt bé que no podrà resistir-se a les carícies del meu amic.
··· ··· ···
Al final 1h50' per a 51km...kilòmetres de color blau,verd i blanc.

CREUANT EL TER

No sé encara perquè m'he aturat al pont de Roda per fer una foto,però mentre observava el Ter i de cop i volta,m´he adonat del que pot marcar un riu a la gent que viu i treballa a prop seu.
De la mateixa manera que em costa imaginar viure en un entorn sense muntanyes,estic segur que per a molts la vida lluny del brogit de l'aigua és un impossible.
De vegades,el ritme humanitzat de la bicicleta ens deixa sentir els secrets de l'entorn mentre fluïm per les carreteres,com flueix el riu desvetllant els misteris de la terra.
··· ·· ···
Al final 2h15' per a 62 km,en un matí d'ambient hivernal i gris.

SUPERAR LA MANDRA

Primer cal llevar-se.És diumenge al matí i l'escalfor del nòrdic fa difícil decidir-se a fer-ho.Un cop les persianes pujades i a la cuina preparo l'esmorzar acompanyat per les notícies de la ràdio.Els meteoròlegs anuncien un canvi de temps,sembla que arriba l'hivern i ho diuen com si algún any s'hagués descuidat de venir.
Deixo passar l'estona i ja són quarts d'onze però el termòmetre no arriba als tres graus.
Ara és un temps difícil per als ciclistes de carretera,cal superar la mandra i arrencar és el més complicat.
Me'n adono que al igual que els homes del temps sembla que trobi extranya una situació que es repeteix any rere any,vaja que el món no s'acaba,només fa fred.
··· ··· ···
Al final 2h31' per a 70km.

ARBRES DESPULLATS

Encara que la temperatura continua essent molt i molt suau la natura segueix,sàvia,amb el procés de cada any,deixant a la carretera una catifa tardorenca que adverteix que l'hivern s'apropa a pas de llebre.
És el moment d'admirar els arbres despullats que seran els nostres companys de ruta fins que la primavera els faci brotar de nou.Uns companys cada cop més esquelètics,sinistres i alhora ferms i solemnes.
··· ··· ···
Al final 2h26' per a 67 km aprofitant per fer una visita al The Bike Xperience LaClau Festival.

BANDERILLES

M´haig d´acostumar,mica en mica,al nou paissatge que m´acompanyarà per sempre en una de les carreteres més boniques i tranquiles de la zona on visc,la que va de St Quirze de Safaja a Centelles.
Talment fossin banderilles,les torres de la MAT,es claven sense pietat en el nostre entorn natural com en un brau.Un brau agònic que ja fa massa temps que es desagna.
A última hora de la tarda he decidit sortir a rodar per comprovar si el calvari d´ahir va ser una falsa alarma,i haig de dir que en contra del que creia,que avui les cames semblaven anar soles.Increïble.
... ... ...
Al final 1h 40´per a 47 km i una ascenció a St Martí Centelles "sense cadena".

SENSACIONS

Que xulo sortir a rodar acompanyat del sol radiant,esplèndid i al mateix temps de la frescor que despren la terra,encara humida de la tempesta del dia abans.

A l´alçada de Collsuspina,a la cuneta,les restes de la pedregada del diumenge,resistia amb penes i treballs l´abraçada de l´inexorable matí.Avui com tots el dilluns no treballo,i he decidit baixar cap a Vic,escalar la Trona i tornar per les solitàries i tranquiles carreteres del Lluçanès que tant m´agraden.
... ... ...
Al final 4h58´per 128,5 km i una alçada acumulada de 2081m.