CRÒNIQUES DE LLEGENDA

«Existen fantasistas que se tragan ladrillos y otros a ranas vivas. He visto a faquires que ”escupen” plomo fundido. Son personas normales. Los verdaderos chiflados son algunos iluminados que el 22 de junio abandonaron París para comer polvo. Los conozco bien; formo parte de ellos.»
D'aquesta suggerent manera Albert Londres descriu l'epopeia que protagonitzen els ciclistes del Tour del 1924.
Aquest gran cronista del segle XX i en especial de la primera guerra mundial,seguia amb un Renault als pioners de la ronda per a "Le Petit Parisien" el diari de més tirada de l'época.Així narrava les gestes i les aventures de la cursa a un públic entregat que seguia amb fervor una prova de més de 5400 km (actualment s'en fan 3500).
Llarguíssimes etapes de 480km rodant per carreteres infernals plenes de pols,on els ciclistes amb escasos mitjans s'enfrontaven a una cursa atroç,buscant una glòria incerta.
Aquest paràgraf és prou gràfic:«Un corredor está detenido en la carretera; no repara su bicicleta, sino su rostro. Solo posee un ojo. Se saca su ojo de vidrio para quitarle el polvo (...) Se trata de Barhélemy»
Al final l'autor sentència: «Es suficiente con seguir el Tour de Francia para que la locura parezca un estado natural».
Un increíble i breu llibre,recull d'aquelles cròniques,en petit format i de tapes grogues,com no podia ser d'altre manera.Us el recomano.

Albert Londres,
Los forzados de la carretera, Tour de Francia 1924.
Ed Melusina, (Barcelona, 2009)
Traducció I notes de Joan Pere Escrig
··· ··· ···
Al final 2h32' per a 70 km.
··· ··· ···
Novembre en xifres:
1034 km
38 h en ruta
14800 m de desnivell ascendit.