diumenge, 27 de febrer del 2011

COM AL MES DE JUNY


Avui semblava ben bé que ens trobéssim en ple inici del mes de juny.Cel serè,sol càlid i intens i molts ciclistes a la carretera o a punt d'incorporar-se després d'esmorzar;una de les clàssiques estampes de diumenge d'estiu quant fa bò i que transforma les entrades de bars i restaurants del meu poble (a la foto) com la de tants altres.
I és que si a primer cop d'ull penseu que en aquest local amb tantes bicis s'hi menja molt bé pot ser que no us equivoqueu.Ara,si creieu que les carreteres d'aquest entorn són marevelloses per rodar en bici i això motiva a que molts ciclistes les triïn per a les seves sortides de cap de setmana ho encertereu segur.
··· ··· ···
Al final 3h23' per a 95km...per què no paro mai a esmorzar?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Serà per allò que diu un amic meu...una cosa així com que en ciclisme "el primer mandamiento es el sufrimiento"?

I clar no fós cas que perdessim el tipillo i el ritmillo!;P

Susanna

Clidice ha dit...

Abans et deien que havies de triar els restaurants de carretera per la quantitat de camions que hi hagués parat al davant (i fixar-te que no tingués llums vermelles, és clar :P). Ara toca fixar-s'hi més, per allò del tamany de les bicis :)

Boni ha dit...

jaja,SUSANNA,veig que tires per les dites i frases fetes.Seguint en la linea te'n diré una que segur que comèixes:"genio i figura hasta la sepultura"...i una d'aquestes que es diuen per aquí:"amb aquella sencillesa"...cal cuidar la linea i no perdre el tipillo...jejeje.

jajajaja!!!!...CLIDICE!!!...que em trenco!!...si no et fixes amb lo del llumet pot ser que et portin un bon filet!!!...et diré més,en un viatge que vaig fer en solitari per Itàlia en bici fa potser 17 anys,vaig parar en un hotel de la Toscana una mica raret,recepció amb tele (pel·li porno),no hi havia ningú allotjat i al costat del llit de l'habitacií hi havia un...BIDET!!!..escolta tota la nit sense dormir...ei no pensis malament!!! per culpa del moviment de cotxes i és que la meva habitació donava al pàrquing,allò era un no parar.Quin passarell que estava fet llavors!!

Salut