Arran d'un article d'El Pais dedicat al fabulós llibre "The Peloton" obra del fotògraf Timm Kölln he descobert la curiosa història del combatiu Marzio Bruseghin de 36 anys d'edat i 14 en el camp ciclista professional.
Marzio explica que mai li ha agradat el ciclisme,ni tant sols de petit.La vida li va portar;"no vaig apropar-me al ciclisme com a una feina,si no com una teràpia psicològica,una búsqueda introspectiva de cercar el meu propi jo.No es pot reflexar a la foto de cap llibre,aquesta és la foto d'un treballador que ha sortit de la mina sense saber que ha fet,que no sap si el seu treball ha tingut sentit".
Amb molt poques victòries en la seva carrera va pujar al podi final d'un Giro,el seu moment de glòria.Almenys va aconsseguir gràcies als guanys econòmics el seu somni;ser camperol amb terres i vinyes al Véneto,que no hagués lograt mai sense ser ciclista.
Al final Brouseghin sentencia:"el ciclisme no m'agrada gens ni mica,ni tant sols ara m'agrada anar a veure les curses com un afeccionat".
··· ··· ···
Al final 2h31' per a 73 km,regenerant a 139 pulsacions per minut.
4 comentaris:
Genial! Em sembla d'una gran honestedat que ho confessi :)
Si CLIDICE,no és gens habitual que un esportista d'elit fugi dels clàssics comentaris "era el somni de la meva vida" etc...i que hagi utilitzat l'esport com a pas previ per assolir noves fites.
Salut
BONI!!!! així m´agrada,que possis les pulsacions tambééé!! je je,salut i kilòmetres
Ja veus AMANCIO,la veritat no li dono massa importància,surto a rodar i a gaudir de la bici.Suposo que ja em tornarà a picar aviat estressar-me una miqueta més.
Salut
Publica un comentari a l'entrada