Veient el nagnífic dia amb que ens em llevat avui,qui és el guapo que es queda a casa?
Encara que les sensacions de cansament general aconsellaven el conrtari,la ruta escollida ha estat de mitja muntanya,amb ascenció al Coll d'Estenalles inclosa.
Amb la bona compannyia del meu amic Yeti,a rime tranquil,amb una temperatura pel meu gust ideal i amb un cel absolutament net hem pogut gaudir de l'entorn més que mai.
I és que quant les condicions són òptimes no me'n recordo del cansament,no us passa?
··· ··· ···
Al final 3h55' per a 101 km,+1800m i 130 pulsacions de mitjana.
3 comentaris:
Solet i bona companyia són el millor medicament, sempre :)
el papa, només de llegir-ho ja es cansa.
I tant,el millor medicament encara que sigui efecte placebo,però ja em va bé,CLIDICE.
Digali al papa que,no tot és el que sembla i que no cansa tant,ni molt menys.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada