dilluns, 12 d’octubre de 2009

PAILHÈRES AUTOMNE BLUES





Feia molt de temps que no gaudia tant amb una ruta,i és que desde la sortida a la petita població d'Ur,a tocar de Puigcerdà,fins a la tornada,he tingut la sensació de sentir-me atrapat per la tardor i l'entorn muntanyós com si un melancònic blues em sonés a cau d´orella.
Amb bones sensacions físiques,prudent i amb l'il·lusió de veure el cel serè,he iniciat a les 9 del matí la duríssima ruta en forma de cercle que rodeja el massís del Carlit,atacant en primer lloc Font Romeu(Col du Calvaire) direcció Mont Louis,per passar tot seguit a l´area d´estacions d´esquí de Matamale,Formigueres i Puyvalador(Col de Quillane).
Baixada ràpida cap a Querigut per afrontar un port increible,Col de Pailhères de 2001m,espectacular i molt exigent,dels més temuts pels corredors del tour,que ofereix unes grans vistes i que m´ha castigat amb un fort vent fred(8 graus) havent de gastar més del compte,però...com he disfrutat en els seus revolts de ferradura i la solitud amb que m´ha rebut al coronar!!!
Una mica engoixat i tremolant,descens ràpid cap a Ax les Thermes per tornar a iniciar la sostinguda i llarga pujada fins al túnel de Puymorens,per desviar-me just a l´entrada cap el coll que dona nom al túnel ara a un ritme cansí degut als quilòmetres i al desnivell acumulat.
Del col de Puymorens a Ur,en un terreny sempre favorable,encara he rodat ràpid,rendit i entregat,recreantme en les emocions viscudes.
Un dia de ciclisme total.
··· ··· ···
Al final 6h48' per a 142 km i un desnivell acunulat positiu de...3225m!!!

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Ets el meu heroi! :)

Boni ha dit...

ostres Clidice,mai he sigut l´heroi de ningú,més sviat al contrari,però ja m´està bé,gràcies.

Anònim ha dit...

nosesieselmeuidolperosiqueettincunaenveja...

capdeboira