diumenge, 28 de juny de 2009

MAGNÈTICA

Montserrat.
Atrau a viatgers,místics,muntanyencs i...a ciclistes.I és que no en conec a cap que no hi hagi pujat alguna vegada.És,sens dubte una icona de l´imaginari ciclista,impossible no creuar-te´n algún hi vagis el dia que hi vagis.
Amb la fresca del matí i en direcció cap al Bages a molts quilòmetres ja divisàvem la mantellina de roca del nostre objectiu per grimpar per la banda de Monistrol i tornar per Can Massana i Manresa,sotmesos a un sol justicier.
Acompanyat pel Salva que avui lluïa amb orgull el maillot aconseguit dissabte passat a la Quebrantahuesos de Sabiñanigo i per "l´home de la maça" que m´anava donant copets a l´esquena,avui m´ha tocat patir.
Si no fós pel paissatge i la companyia del Salva,el millor hagués estat quedar-se a casa.
... ... ...
Al final 4h17´per a 116km i una màxima de 76 km/h.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Quina llàstima que t'hagi tocat patir justament a ca meu! :( espero que t'hagis recuperat bé :)

Anònim ha dit...

fresca a la sortida, perque a mig dia segur que us va caure una calorada de por!!!! i les últimes rectes de navarcles a Moia.......
(Yeti)

Boni ha dit...

Quina sort Clidice de viure en aquest entorn,he tingut la sort de gaudir- ne en moltes ocasions,però haig de reconèixer que ets molt afortunada.

I tant Yeti,i a sobre el...buf quin patiment,va ser un mal dia.
Diumenge vinent macro-sortida!!!

Salut.