dilluns, 29 de juny de 2009

BANDERILLES

M´haig d´acostumar,mica en mica,al nou paissatge que m´acompanyarà per sempre en una de les carreteres més boniques i tranquiles de la zona on visc,la que va de St Quirze de Safaja a Centelles.
Talment fossin banderilles,les torres de la MAT,es claven sense pietat en el nostre entorn natural com en un brau.Un brau agònic que ja fa massa temps que es desagna.
A última hora de la tarda he decidit sortir a rodar per comprovar si el calvari d´ahir va ser una falsa alarma,i haig de dir que en contra del que creia,que avui les cames semblaven anar soles.Increïble.
... ... ...
Al final 1h 40´per a 47 km i una ascenció a St Martí Centelles "sense cadena".

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Has de vigilar amb les "pajares" :P

Anònim ha dit...

Potser diumenge no li vas posar oli i per aixo anaves "atrancat"
a veure quina tarda m ´escapo i vinc a fer-te companyia en les teves rutes de ultima hora
(yeti)

Anònim ha dit...

ja sabia jo que lo del diumenge no era res, de 10 vegades que he sortit amb tu, 9 vegades m´ha passat a mi, je je, ja parlarem, una abraçada, salva

Minnie ha dit...

Un brau agònic que es desagna...Boni ets un poeta!.De veritat que m'agrada és una manera bonica de descriure un paissatge envaït per les antiestètiques torres de la MAT.

Clar que el baixon de diumenge només era una falsa alarma.Per la propera però haurem de pensar a posar-hi oli com diu el Yeti!jeje ;)

Boni ha dit...

Gràcies pels vostres ànims,la bicicleta te això,els dies dolents són un autèntic patiment,i els dies bons més aviat
poquets,l´essència que fa que molta gent no ens entengui.
Tampoc és que tingués un gran defalliment(que també m´ha passat),simplement que a 60 km de casa ja m´en vaig adonar que la cosa no anava i esclar,magna ratllada,com podeu imaginar.

Una abraçada a tots/es.