Primer cal llevar-se.És diumenge al matí i l'escalfor del nòrdic fa difícil decidir-se a fer-ho.Un cop les persianes pujades i a la cuina preparo l'esmorzar acompanyat per les notícies de la ràdio.Els meteoròlegs anuncien un canvi de temps,sembla que arriba l'hivern i ho diuen com si algún any s'hagués descuidat de venir.
Deixo passar l'estona i ja són quarts d'onze però el termòmetre no arriba als tres graus.
Ara és un temps difícil per als ciclistes de carretera,cal superar la mandra i arrencar és el més complicat.
Me'n adono que al igual que els homes del temps sembla que trobi extranya una situació que es repeteix any rere any,vaja que el món no s'acaba,només fa fred.
··· ··· ···
Al final 2h31' per a 70km.
3 comentaris:
aquest ha estat força literari, m'hi he sentit molt identificada. Ahir per a mi era la muntanya. Sortosament hi havia boira, o sigui que el nòrdic em va acollir amablement ;P
David,
Has estat molt valent i t'has atrevit a sortir, Felicitats!!
Això és un home i no un cagamandúrries com molts que corren porai,jajaja.
Salut i bici.
Manel
Llegint blogs de gent que sap escrire,i no és que en segueixi gaires,segur que vaig aprenent alguna cosa,Clidice.
Manel,res de valent,un bon equip i endavant les "atxes".
Ara a aquest temps fa mandra i més sortir tot sol.Però això també serveix per entrenar la part del "coco" i ser més fort quent et trobes en moments difícils els dies importants.
Salut
Publica un comentari a l'entrada