ALLEZ COURAGE!!!

Fot@:Rodri
I és que quant les adversitats s'alien s'ha de recòrrer a l'experiència,la força mental i al coratge.
Si per alguna cosa es recordarà la Clàssica Internacional Quebrantahuesos d''ahir serà pel mal temps i els abandons,molts d'ells tot just coronar el primer port (Somport) que ens esperava a tant sols tres graus de temperatura i amb una insistent pluja freda,tot això amb roba d'estiu.Així durant gairebé tot el recorregut,tremolant en els llargs descensos,amb la força justa per controlar la bici i no caure tot vigilant la carretera mullada i perillosa.
Això ens ha afectat a tots per igual,però si hi sumeu una punxada a d0s metres de la sortida tot just creuar la catifa del xip...imagineu!!!
Primer vaig esperar al cotxe d'assistència però al veure que no venia i amb l'ajuda d'un policia vaig poder passar la valla de la graderia,còrrer amb la bici a coll fins l'stand d'Orbea al pavelló,els mecànics van reparar i arrencar gairebé en solitari.La maniobra em va costar uns 25 minuts.
Amb un discret temps de set hores i mitja pels 205 Km i els 3500m de desnivell positiu del recorregut haig de dir que vaig tenir unes sensacions úniques,totalment satisfet del meu rendiment,escalant els colls amb molta fluidesa i finalitzant la prova amb molta força.
·· ··· ···
Al final 1h29' per a 42 Km de regeneració muscular...i de sol càlid!!!!

PARADISE CITY

Després de 3 hores i mitja de viatge,he arribat per fí a la que avui i demà és sens dubte la capital mundial de la bicicleta.
Aquí no es parla de res més i tot està envaït per bicicletes i ciclistes de més de 24 paisos.
A l'espai destinat a la recoliida de dorsals pràcticament no s'hi podia ni circular i us asseguro que és molt ampli.
La gent d'Edelweiss cuida fins al més petit detalll,això fa que aquesta prova tingui tant de reconeixement.L'únic que no poden controlar és la meteo que segons es diu per aquí no pinta massa bé per a la gran cita de demà.Les muntanyes es veuen carregades de neu i a estones ben enboirades.
Jo,per sort,ja estic instal·lat esperant l'hora de sopar ben relaxat.

QUEBRANTAHUESOS 2010

Amb un recorregut de 205 km i quatre ports d'entitat la Quebrantahuesos no és una prova ciclista qualsevol.
Amb 20 edicions i englobada en l'UCI Golden Bike (el circuit amb més solera internacional de marxes ciclistes) la de Sabiñanigo ha demostat que actualment és la que gaudeix de més prestigi i relleu de totes les que es cel·lebren a la península tant a nivell de participació com d'organització i sobretot degut a l'exigent i selectiu recorregut,molt bonic però duríssim.
Somport,Marie Blanque,Portalet i Hoz de Jaca formen part de fa temps de l'imaginari ciclista gràcies a aquesta prova i no conec cap afeccionat al pedal que no n'hagi sentit a parlar mai,o encara més,no hagi desitjat mai de superar-los.
Encara que no sigui en el moment òptim aquest dissabte ens veurem les cares.
··· ··· ···
Al final 1h10' de corró...res és menys.

COLLFORMIC (TWO FACES)

A falta de tant sols una setmana per a la propera cita ciclista a Sabiñanigo,avui el que tocava era rodar per muntanya,a ritme mig,aprofitant el bon temps d'aquest matí.
El recorregut de dia l'he realitzat en un sentit inèdit,encara que conec perfectament la principal dificultat d'avui,el Collformic,mai l'havia pujat i baixat per les dues cares en un mateix dia.
En primer lloc l'he escalat per la cara nord,la més assequible. i tot seguit he baixat per la sud en ràpid descens,per fer mitja volta al peu i tornar a coronar.
Després de les sortides nocturnes del dijous i divendres ja tenia ganes de rodar amb la llum del sol.
··· ··· ··
Al final 4h08' per a 110 km i 1900m de desnivell positiu.

RETORN AL FANALET...

...i a les postes de sol magnífiques.
Ja feia dies que tenia ganes de fer una sortida a ultimíssima hora de la tarda,amb l'única companyia de la llum de la llanterna.Avui ha estat el dia ideal.
I és que amb la pluja d'ahir i la d'aquest matí-migdia i davant la proximitat de la propera cita ciclista no hi havia excusa per no sortir.
Només ha calgut instal·lar de nou el fanalet del davant i el mini-llum vermell del darrera,recuperar els camals i maniguets de l'armari i prou.
A més,no sé si ho sabeu,rodar en mig de la foscor fa que els sentits s'aguditzin.Avui per exemple,després dels aiguats d'aquests dos dies podia percebre perfectament l'olor de la terra humida,una olor que m'ha acompanyat gran part del trajecte.
··· ··· ···
Al final 2h15' per a 63 km arribant a casa a 13 graus.

SI TENIU UN INSTANT

La majoria de vosaltres ja sabeu que la meva companya de fatigues és una bicicleta Trek Madone,"La Nena",tal com jo n'hi dic.
Fins l'any passat aquest model apareixia en el catàleg d'aquesta casa americana com un model més,el més avançat tecnològicament però només se'n podia escollir la talla i prou.
Enguany però,aquest grandiós fabricant de bicicletes ha revolucionat el mercat oferint als seus clients la posibilitat d'escollir,a través del programa Project One,tant la talla com la geometria del quadre,el color de la pintura i els components (grup,rodes,perifèrics,etc...).També detalls tant exclusius com insertar el vostre nom o triar el color de les fundes dels cables,cinta de manillar i seient és possible amb aquest elaborat programa.
Una bona manera de gaudir d'una bicicleta totalment personalitzada al vostre gust.Si teniu un instant feu-hi una ulladeta,segur que us agrada.
··· ··· ···
Al final 1h38' per a 48km...en un migdia de fort vent.

SLOW MOUNTAIN

Yeti en el seu mitjà natural,el gel.

Phot@:Yeti

Aquest matí,amb el Yeti (a les dues fotos del mig) ens hem submergit lentament per les muntanyes del Pirineu,amb l'incertesa que significa arrencar sota la pluja i en direcció als 2000m d'alçada.
Sense parlar,mirant endavant i engoixats pels llamps i trons que queien al Coll de Merolla (primer port del dia) hem tirat amunt desobeint qualsevol criteri sensat.
Però la muntanya ens ha obsequiat amb la seva cara més amable i desde el principi d'ascensió al Coll de la Creueta,la temperatura ha anat "in crescendo".Fins i tot hem arribat a dalt amb un sol acceptable.
Avui la muntaña lenta,gràcies al mal temps,ens ha ofert un dia sense cotxes,sense
soroll i totalment desèrtica.
Els grans espais en aquestes condicions són una estoneta de cel.
... ... ...
Al final 4h05' per a 103 km i 1684m ascendits.

CAMINANT CAP A L'ESTIU

Phot@:Anna

Potser pels camps de blat que ja van agafant color daurat,o pel sol i la temperatura que m'ha acaronat tota l'estona,les sensacions de la sortida d'aquest migdia m'han recordat que ja tenim l'estiu a la cantonada i que entrar a dins seu dalt d'una bicicleta continua,com cada any,essent màgic.
··· ··· ···
Al final 1h37' per a 49km...a una cadència de 90 pedalades per minut.

ONEYBIKE

De tant en tant,lectors d'aquest blog m'envien enllaços relacionats amb el món de la bicicleta.
Avui he rebut aquest,el de l'empresa de disseny industrial Petovdesing,que ha construït una màquina basada en la simplicitat i la bellesa que no cal dir m'ha agradat molt.
Si visiteu la seva web hi trobareu altres disssenys,tant de bicis com d'altres objectes,us la recomano tal com en Marc me l'ha recomanat a mi.
··· ··· ···
Al final 1h39' per a 50 km a 140 pulsacions de mitjana.