Després d'un matí plujós,amb molta aigua,ja pensava que avui em quedaria sense poder gaudir dels majestuosos Dolomiti amb la meva bicicleta.Però a les dues,tot just després d'una fantàstica pizza el cel s'ha obert i m'ha permès escalar un dels símbols ciclistes de la zona,el Passo Croce d'Aune i visitar el monument que hi ha a Tulio Campagnolo tot just al coronar.
He baixat ràpid per l'altre cara per tornar-hi a pujar tot seguit i així treure'm les ganes que tenia de muntanya.
M'han impressionat els Tornantes (revolts de ferradura) les rampes constants a l'11% i sobretot la solitud en que he rodat en tot moment.
Per moments m'he sentit minúscul enmig de l'espai immens,però he gaudit de la sensació de llibertat que només et donen moments com aquest;una vegada més jo,la meva bici i l'entorn feréstec,com a mi m'agrada.
··· ··· ···
Al final 3h26' per a 80 km i 2000m de desnivell positiu....curt però intens.
2 comentaris:
Bona ruta, aprofita aquests súper ports per explotar les teves qualitats ciclistes. Felicitats per les 24hores.
salut
david
Quan sigui gran vull ser com tu!! je.je ....be, en la propera rencarnació.
Publica un comentari a l'entrada