Un ciclista sense aire no tira i una bicicleta no funciona.Després de molts mesos sense punxar una roda avui m´ha passat el que sembla impossible,en un revolt de baixada a gran velocitat les dues rodes han petat a l´hora.Amb prou traça he controlat la bici.
Evidentment només tenia un recanvi i per variar el mòbil a casa.Per sort,un cop més la solidaritat ciclista ha fet acte de presència i un xicot que rodava per la zona s´ha aturat i amb el seu telèfon he pogut trucar al meu germà Jordi que m´ha vingut a rescatar amb la Martina tota emocionada per què sortia de casa amb pijama,i era una activitat diferent per a ella anar a recollir a un ciclista amb pana.
M´ha convidat a sopar i així tot xerrant s´han fet quarts de dotze amb la Martina al llit feia estona.
... ... ...
Al final 15 km...i mil gràcies al Jordi i ciclista que s´ha aturat.
6 comentaris:
Que guapa que és la Martina!
Carai quina mala sort. Sort n'hi ha que encara queden persones.
Un sol recanvi i sense mòbil? ai ai aiiiiiiii :P si ej keeeee pa matalte no?
Minnie.és la més maca del món mundial!!!
Anònim,i tant,en el món ciclista encara existeix allò de "avui per tú demà per mi".
Ja veus Clidice,sempre s´aprenen coses i si,vaig escaparme´n ben just
Salut
Tito David, si tornes a punxar no pateixis que em poso el pijama i vinc a buscar-te!
martines.
Gràcies martines!!!
Publica un comentari a l'entrada