dimecres, 1 de juliol del 2009

SENSE AIRE

Un ciclista sense aire no tira i una bicicleta no funciona.
Després de molts mesos sense punxar una roda avui m´ha passat el que sembla impossible,en un revolt de baixada a gran velocitat les dues rodes han petat a l´hora.Amb prou traça he controlat la bici.
Evidentment només tenia un recanvi i per variar el mòbil a casa.Per sort,un cop més la solidaritat ciclista ha fet acte de presència i un xicot que rodava per la zona s´ha aturat i amb el seu telèfon he pogut trucar al meu germà Jordi que m´ha vingut a rescatar amb la Martina tota emocionada per què sortia de casa amb pijama,i era una activitat diferent per a ella anar a recollir a un ciclista amb pana.
M´ha convidat a sopar i així tot xerrant s´han fet quarts de dotze amb la Martina al llit feia estona.
... ... ...
Al final 15 km...i mil gràcies al Jordi i ciclista que s´ha aturat.

6 comentaris:

Minnie ha dit...

Que guapa que és la Martina!

Anònim ha dit...

Carai quina mala sort. Sort n'hi ha que encara queden persones.

Clidice ha dit...

Un sol recanvi i sense mòbil? ai ai aiiiiiiii :P si ej keeeee pa matalte no?

Boni ha dit...

Minnie.és la més maca del món mundial!!!

Anònim,i tant,en el món ciclista encara existeix allò de "avui per tú demà per mi".

Ja veus Clidice,sempre s´aprenen coses i si,vaig escaparme´n ben just

Salut

Anònim ha dit...

Tito David, si tornes a punxar no pateixis que em poso el pijama i vinc a buscar-te!
martines.

Boni ha dit...

Gràcies martines!!!